diumenge, 1 de novembre de 2009

Via No Tata Balis (Canelles)


La via no t'engalletis la vem obrir en dues jornades. Quan la vem tenir acabadeta i com que encara hi havia unes hores de llum vem tornar a la base de la paret a investigar nous possibles projectes. Així doncs vem tornar a colar-nos per la boca del túnel i ja tornàvem a ser a la base de la no "t'engalletis", llavors vem baixar per unes escales (crec que eren escales! de fet ja ha plogut força des de llavors!)que es bifurcaven i que portaven a mà esquerra cap a una "garita" de la presa i a una altre boca de túnel (de fet al costat de la presa hi ha un autèntic laberint de túnels...sembla un autèntic "gruyere").

La nostra sorpresa va ser que a la dreta d'aquella boca de túnel ens estava esperant un sistema de fisures espectaculars. Al "Teixi" ja li van començar a suar les mans i el resultat va ser que al cap de pocs minuts jo em trobava "obrint" el primer llarg...el "Xavi" ja m'havia enredat...però la veritat és que aquell llarg era una delícia...fisura per col·locar-hi de tot i "ponts de roca" a "dojo". Vem enllestir el llarg i ens va pillar el "negre"...la veritat és que quan vem tornar a la via va resultar que per sobre d'aquell primer llarg se succeïa una col·lecció inacabable de "fisures".

La ressenya l'he pogut recuperar d'entre els paperots del "Xavi" i la veritat és que els "croquis" són molt detallats fins a la feixa (possible escape-retirada cap a la dreta, un xic "brut" de vegetació i una mica "expo").

A partir de la "feixa" els darrers tres llargs no estan tant ben ressenyats, ja que el "croquis" no és massa clar i la meva memòria després de tant de temps ja és difusa. És per això que no hi trobareu l'emplaçament dels "seguros".

La via va quedar semi-equipada amb "spits", pitons i ponts de roca, però la quantitat i qualitat de les fisures permeten l'autoprotecció.

Salut i bones "grimpades"!

Cap comentari:

Publica un comentari